Així acaba l'extraordinari poema d'Elisabeth Bishop, Filling estation: " Estació de servei", que Joan Margarit ens va citar a l'aula per tal d'explicar això:" No hi ha ni un sol bon poema en el qual el poeta no s'hagi compromès d'alguna manera fins al fons. És això el que en fa un acte d'amor".
Així ens vam sentir amb la visita de Joan Margarit al nostre institut. Així ho vam veure reflectit en cada vers i en cada poema que ens va llegir. Això és el que va transmetre quan escoltava i s'emocionava amb cada poema que els i les alumnes li llegien, poemes que ells i elles havien creat fins al fons.
Encara sentim la seva calidesa humana, la seva alçada moral i ètica. El seu exemple en cada gest, en el tracte als altres, en la manera de parlar-nos, de mirar-nos. La seva manera, volgudament senzilla, de parlar d'aquelles veritats-valors de les quals poca gent parla, en un moment on, segurament, només des dels valors es pot canviar el curs dels esdeveniments. Gràcies, Joan Margarit, per donar exemple!
I sobretot, gràcies, Joan Margarit, per fer-nos veure, per fer-nos creure, per demostrar-nos que sempre hi ha algú, "algú que ens estima a tots".
Tal com dius tu sempre: amb un petó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada