divendres, 28 d’octubre del 2016

Les coses...


Aquesta citació: " Les coses importants són les que no ho semblen", que Mercè Rodoreda va escriure a la novel·la Quanta, quanta guerra, fa anys que m'acompanya, m'inquieta i em guia sempre; com si fos un far que t'indica,  al mig de qualsevol tempesta, el camí de tornada.

Durant les festes de Nadal d'aquest any vaig demanar als meus i a les meves alumnes ( i a les seves famílies) que reflexionessin profundament  sobre aquesta citació i aquesta és una petita mostra del magnífic resultat:


"Les coses importants són les que no ho semblen"



Sembla que tot canvia. L’adolescència: l’etapa d’anar obrint els ulls i veure com és el món en realitat. Veure que tot no és una utopia i que les coses no són tan fàcils com semblaven. Decebre’t. Decebre’t en veure que estàs sol al món, que ara tens els teus pares però que un dia no hi seran i que per molts amics o familiars que tinguis, a la vida ningú lluitarà per tu.

Malgrat tot això, malgrat totes aquestes dures veritats, hi ha petites coses que t’ajuden a continuar endavant. Petites coses com arribar a casa i que la teva mascota t’estigui esperant al darrere de la porta, o com sortir al carrer i veure com un petit remolí de vent s’emporta les fulles marcides dels arbres. Petites coses com estar una tarda a un parc amb la persona que estimes i que saps que aquell instant no durarà per sempre, però s’atura el temps allargant-lo eternament. Escoltar la sirena del canvi de classe i saber que és hora d’educació física, l’única classe on pots córrer i sentir-te lliure. Petites coses.

Petites coses, que són petites però tan grans com per acompanyar-te i ajudar-te a seguir el teu camí fins el dia en què tanquis per última vegada els ulls.


“Tancant els ulls s'apaga l'univers,
un petit teló per escenari immens”

Xhelazz



Malena Gil Martín  4ESO 
NADAL 2016





“LES COSES IMPORTANTS SÓN LES QUE NO HO SEMBLEN”


Aquesta frase és una reflexió que tots arribem a fer , tal com vaig llegir en un llibre són aquests petits detalls com un petó o una abraçada, que ens fan feliços i que moltes vegades tenen molt més pes que els diners o qualsevol condició exterior.

 Com bé diu la frase” les coses importants són les que no ho semblen”; no ho semblen perquè estan a l’abast de tothom. Tots podem donar i rebre petons de la gent que estimem, són detalls tan fugaços i tan normals a les nostres vides que tenim la tendència a ignorar-los, com també ignorem totes aquelles coses que creiem que ja són nostres. 

 I aquests detalls no només són demostracions d’afecte, també hi ha els petits plaers com tombar-se al llit després de un dia molt llarg o prendre un refresc en un dia d’estiu. 

Aquelles coses que creiem més importants, com tenir èxit a la vida o tenir diners, o comprar les noves sabates de moda; no diem que no siguin importants al seu nivell, però , moltes vegades ens enceguem i no veiem el que és realment important i fem que la nostra felicitat depengui d’aquestes coses. Això ens crea infelicitat, perquè mai podem tenir el que volem quan ho volem i com ho volem, podem avançar, però mai no sabrem on ens portaran els camins que emprenem. Un gran artista va dir que perseguir els teus somnis no et porta on volies , però sí on necessitaves estar, per tant ignorar el que tenim, aquelles coses que realment importen per aquelles que no tenim o que desitgem, aquelles superficials, és una pèrdua de temps i de felicitat.

No hem de descartar el fet de tenir diners o estar en el lloc on desitgem estar, però no hem d’oblidar d’on venim, i els petits detalls essencials que ens omplen.

Hannah Valéncia  3R  ESO
NADAL 2016



Les coses més importants són les que menys ho semblen
 

Per a mi aquesta frase té un sentit filosòfic i un significat que no és senzill. Per exemple: estar amb la família els dies de festa i  sortir al carrer a  passejar.  Però de vegades també hi ha coses que semblen importants i no ho són com veure la televisió tot el dia o jugar a l’ ordinador.

Per a mi hi ha una frase que resumeix totes les coses: viure la vida feliç, tranquil i content.

Per al meu pare la coses més importants són que el seu fill estigui bé, disfrutar  sempre que es pugi, treballar , fer les coses que fas bé i esforçar-te al màxim en tot el que fas. 
 
En canvi, per a la meva mare el més important és treure bones notes, tenir bona salut, trobar  bones feines,  disfrutar de la vida al màxim però sense arriscar-se a perdre-la i tenir una família i estimar-la molt.

I amb aquest text espero que penseu què és el més important i què no
és el més important.

Nicolàs Vadillo     2N ESO 
Nadal de 2016




Llista de les coses més importants


1.      Escoltar música quan escric.

2.     Jugar amb el meu gos.

3.     Ajudar als meus amics.

4.     Abraçar als meus pares.

5.     Llegir històries dels meus amics.

6.     Passar una bona estona amb la gent que estimo.

7.     Llegir i escoltar música quan plou.

8.     Tenir un moment de tranquil·litat per a mi sola.

9.     Comentar la vida dels famosos amb el meu pare. 


Noor Juárez     3r ESO

dijous, 17 de març del 2016

Dia Mundial de la Poesia: 21 de març de 2016


Per celebrar el Dia Mundial de la Poesia recordem la visita de Joan Margarit al nostre institut! (El vídeo és del març de 2013)



dijous, 28 de gener del 2016

Carles Hac Mor


Carles Hac Viu!!!!!!!!!!!!!!!


L’escriptor Carles Hernández i Mor, més conegut amb el nom artístic Carles Hac Mor s’ha mort a setanta-sis anys. Autodefinit com a ‘infrapoeta’, va començar a conrear gèneres d’invenció personal a partir de la dècada del 1970, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí, a través d’una quarantena de llibres de poemes, assaigs, antinovel·les, obres de teatre, guions i videocreacions. 

Amb aquest joc de paraules (CARLES HAC VIU), que ahir corria per la xarxa, iniciem el nostre particular antihomenatge (o millor dit: infrahomenatge?) a Carles Hac Mor. 



 ALUMNAT DE 1R B: Jordi Barnús, Dalila, Patricio, Ricardo, Àlex, Raül Rufo, Dani Garcia. 
 







Poemes de colors escrits en papers de colors...












 POEMES QUE L'ALUMNAT DE 1R D'ESO HA TRIAT:

POEMA HAC


Aquest poema
no vol dir res,
i tanmateix
ja ha dit massa.






ESGRIMA


L’art i la poesia maten
la informació, que mata
la poesia, la qual és
morta per l’art, mort al seu torn
pel crític; i l’apuntador,
l’historiador, mentrestant,
ha estat occit per la Història
al carrer, davant un museu,
i enterrat a la biblio-
teca, taca, toca i mata!






 
LA VERITAT DE LA NO-VERITAT  

                    Si l'u és, l'u no és. 
                     Parmènides / Emanuele Severino  


Aquest poema 
es nega a si mateix 
i per això mateix 
s'autoafirma, 
i, en autoafirmar-se, 
nega així mateix 
qualsevol afirmació 
externa a la seva 
negació radical: sí. 
 






hi ha un diari sota l'estora
                                   (2000)

SARGANTANA QUE S'ACOSTA
Rebaixat amb una eina de tall
                    HOSTESSA QUE BAIXA DEL CEL
                                    nosaltres
l'idearem parapetat rere restes
                    QUE CAMPI PERTOT
                                    que no signifiquen res
que més aviat deterioren
                    I LI FAN CANTUSSEJAR
                                     empolistrats baixaven
cap a plaça
                    NO S'ESDEVÉ FELIÇMENT
                                     que alteren la divisa
rere el temps en l'espai.














NO HI PENSIS MÉS

                                                           Per a n’Eugenio Tisselli

oh com ressonen els tambors
m’embriaguen les flors
cal que em porti humanament
veig molt lluny Cuacuauhtzin
el blau del cel fa goig
rere les branques les muntanyes
ah com se senten els crits
giro i giro al voltant de les flors de guerra
quiyananquilia in coyolyantototl
les papallones fan dibuixos
oh com ressonen els tambors
o aic in xopan niquichihua