dijous, 20 de novembre del 2014

MÉS CARTES


MÉS CARTES QUE HEM ENVIAT AL PARE DE L'ALBERT CASALS!

(Alumnes de 3r i de 4t d'ESO)



Estimat pare de l'Albert,

No saps quina alegria em va fer conèixer el teu fill.
És un noi molt alegre i amb moltes ganes de viure, malgrat la seva malaltia.

Encara que no et coneixo, vull que sàpigues que ets un pare meravellós, no és fàcil deixar que el teu fill, amb aquella malaltia, vagi sol pel món.

No qualsevol pare o mare et dóna aquesta llibertat, però estic segura que tu ho fas per veure feliç el teu fill.

Que sàpigues que ets un pare admirable; una persona exepcional.

Afectuosament,
Paola Ortega.

Barcelona, 29 de septembre de 2014






Estimat pare de l ' Albert,

Crec que has d' estar molt content i orgullós del fill que tens, ja que malgrat la se va discapacitat viu el món com si no tingués problemes. Crec que l' Albert també és molt feliç perquè el recolzament que té és molt important.
Penso que has de tenir molta confiança amb l' Albert per deixar-lo viatjar sol amb cadira de rodes;  m' imagino que quan se'n va anar et vas preocupar molt. Com tots el pares.
L’ Albert és un exemple a seguir perquè ell fa el que vol i la cadira no és un impediment.
Atentament ,
Rosa Loachamin 
Dilluns, 29 de setembre del 2014







Dilluns 29, de Setembre de 2014
Estimat Alexandre,
Em dic Karen i sóc alumna de 4r de l’institut Flos I Calcat. Bé, ara que m’he presentat , li voldria preguntar diverses qüestions:
Com es que ha deixat que el seu fill viatgi sol pel món?Molts pares s’hi negarien rotundament, dirien que som molt joves, però vostè li ha permès. Potser alguns dirien quina poca responsabilitat, però crec que això ha fet que el seu fill es valori més.  M’ho podria explicar? 
També li voldria preguntar si es sent orgullós de l’Albert.
I em pregunto, també, si li agrada la vida que porta el seu fill.
M’acomiado,
Karen Martinez Spooner.







Bon dia, Alexandre,

Després de veure el documental “Món petit”, vaig tenir molta curiositat pel que li vas ensenyar a l'Albert en el seu primer viatge. Si pot ser, m'agradaria saber millor el que necessites per poder viatjar.

Tu creus que qualsevol persona pot viatjar com l'Albert?

També m'agradaria saber si tu de jove també viatjaves tant com el teu fill?

Salutacions,
Eduardo Zambrano Cedeño

Barcelona, 29 de setembre de 2014







Estimat Alexandre,

Gràcies a tu el teu fill pot recórrer el món i ser feliç, com va ser el vostre viatge a Brussel·les? Perquè vàreu decidir anar a Brussel·les? Que vàreu fer?Quants dies hi vàreu estar? 

El teu fill quan viatja qui li paga les seves despeses? Com va ser això de la leucèmia, per què va passar això? Com va passar? Com va superar la leucèmia? A quants països ha viatjat? 

Cada vegada que viatja a alguna part del món et porta algun regal, o algun símbol d’aquella terra? 

Bon viatge!

Afectuosament,
Sergi Ortega

Barcelona, 29 de setembre de 2014





Estimat Alexandre,

Voldria preguntar-te com és tenir un fill que després d’haver patit leucèmia va pel món sense diners i coneix tot tipus de persones; no et preocupa el que li passi? Després de molts anys, ja t’has acostumat a veure tan poc a l’Albert? Van ser molt difícils els primers mesos que l’Albert va començar a viatjar?

Cordialment,
Victor Castro

Barcelona, 29 de setembre de 2014






Estimat Alexandre 

Voldria saber, com et sents de veure que el teu fill se´n va sis mesos o més, i al tornar se'n torna anar.

No disfrutes gens d'ell? Ja que sempre viatja; és el que a mi em fa més curiositat.
També si en l' actualitat sents més o menys por pel que li pot passar en cada viatge que fa; també vull saber com va ser tot el seu tema escolar, com s'organitzava i quants problemes va tenir.

Afectuosament,
 Alan Nahuel Herbas Martinez

Barcelona, 29 de setembre de 2014








Estimat Alexandre,

M'agaradaria dir-te que m'ha agradat molt conèixer a l'Albert i haver vist el documental.
També m'ha agradat molt d'haver-lo conegut en persona.
Voldria dir-te que ets un bon pare perquè has deixat i has ajudat el teu fill a ser feliç.

Cordialment,
Anton Tsytsulin

Barcelona, 29 de setembre de 2014





Estimat Alexandre,

Li escric aquesta carta per preguntar-li:

-Com és que deixes viatjar sol el teu fill?
-Com et sents quan el teu fill no està al teu costat?
-Quan reps correus del teu fill explicant les coses que ha passat et penedeixes d´haver-lo deixat anar sol.
-Et sents tranquil quan van passar per la frontera de: Àsia,Àfrica, Xina, etc.
-Quan va tenir la malaltia el teu fill com et senties quan el metge li va dir.
-Com el vas educar per què estigui sempre tan feliç?
-Què va passar quan va viatjar a Brussel·les?

Salutacions,
Miguel.A Brugel Tienda

Barcelona, 29 de setembre de 2014