Representació d'un fragment de l'obra Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet.
dimecres, 29 d’octubre del 2014
SUPERTOT: LA POÈTICA DE L'ANTIHEROI!
Representació d'un fragment de l'obra Supertot, de Josep Maria Benet i Jornet.
dilluns, 6 d’octubre del 2014
CARTA QUE HEM REBUT D'ALEXANDRE CASALS, PARE DE L'ALBERT CASALS.
INTRODUCCIÓ A LES RESPOSTES:
Posiblemente os sorprenda
que las responda en castellano.
Os explico: aunque mi
lengua materna es el catalán, nací en L'Hospitalet del Llobregat (que no era
como el actual, era más parecido a lo que sería hoy la Mina o el Carmelo).
Con lo que en catalán
hablaba sólo con mis padres y mi hermana, el resto de la família vivía en otras
ciudades.
Además, al tener 53 años,
en la escuela no es que se enseñara sólo en castellano, es que hablar en
catalán estaba prohibido hasta en el patio.
Y con la excepción de mis
padres, hablaba siempre en castellano con mis amigos, veía la tele sólo en
castellano(TVE3 no existía), los periódicos en castellano, etc. etc.
Toda la cultura, la
lectura y demás no los tuve a mi alcance hasta que cumplí los 15 años.
El resultado es que mi
escritura en catalàn es patética.
Escribís mejor vosotr@s
de lo que he llegado a escribirlo yo.
Además, me resulta más
fácil hacerlo en castellano y me podré expresar mejor, porque también mi
vocabulario es más extenso.
En segundo lugar, tras
haber leído muy atentamente vuestras cartas, he visto que hay ciertas preguntas
que se repiten, como es lógico.
Cuando la respuesta a una
pregunta de alguien de vosotros sea igual a la de otro (igual del todo), para
seros sinceros, haré un Copy/Paste.
Os lo comento porque no
penséis que he me he limitado a responder automáticamente.
No seré rápido (supongo
que iré a carta por día), pero llegarán.
Unas cartas escritas con
la sensibilidad y la sinceridad con que lo habéis hecho requieren también una
respuesta pausada y reflexiva. Es lo mínimo que os merecéis.
Y lo que he visto en
ellas es que sabéis pensar, sabéis expresaros, y llegaréis a ser lo que queráis
en la vida. Por supuesto superando todas las dificultades con las que os iréis
encontrando (que suelen ser bastantes, os lo digo por experiencia).
Sois grandes, no en edad,
sino interiormente.
Por eso me ha emocionado
y enorgullecido que me las escribierais. Me habéis hecho feliz, y lo habéis
hecho vosotros.
Albert no tiene la exclusiva,
tod@s tenéis el mismo potencial.
Un abrazo muy grande para
tod@s, sois increibles !!!
Àlex.
DARRERE UN GRAN FILL HI HA...
Cartes que hem enviat al pare de l'Albert Casals, l' Alexandre Casals:
Barcelona, 30 de setembre 2014
Estimat Alexandre,
Sr. Alexandre, t’estic
escrivint aquesta carta, perquè m’agradaria que em responguessis unes
preguntes. Tinc moltes curiositats; unes de les meves preguntes són:
1r : D’on treu el coratge de
deixar el seu fill viatgi sol?
2n : Trobes a faltar molt a l’Albert,
quan viatja?
3r : Què penses, quan l’Abert
viatja?
4t : I per últim, com
definiriesl’ Albert amb una paraula?
Espero que, puguis respondre
les meves preguntes J
Salutacions a l’
Albert!
Adrielle Pereira
Bon
dia, Alexandre,
Li
envio aquesta carta per dir-li que el seu fill és un ídol per a molta gent. Per
a mi i per nosaltres vostè és un gran
exemple, gràcies a vostè el seu fill va poder fer realitat el seu somni. L’has
fet molt feliç a ell i a tots nosaltres. El seu fill no és com els altres, és
especial. Tenir aquest problema tan difícil i no enfonsar-se..., una altra
persona no hagués fet el mateix. No voldria fer res,en canvi el seu fill encara
tenia més ganes de viatjar o fer qualsevol altra cosa que quan podia fer-ho
tot. Jo li vull fer una pregunta perquè per a mi ha estat un pare de veritat: si
vostè hagués tingut el problema del seu
fill, creu que hauria tingut tantes forces i ganes de viatjar?
Atentament,
Arnau
Cid
Bon
dia, Alexandre,
Som de l’ institut Flos i Calcat. Volíem preguntar-te
un parell de cosetes. Tu et veus com un pare que admira el seu fill? I si és
que sí què creus que pensa de tu l’ Albert? Com et sents veient que el teu fill
és bastant popular? Per a molta gent tu ets un ídol, per moltíssima gent i fins i tot per a mi. Sempre has recolzat al
teu fill i has aconseguit que el teu
fill compleixi el seu somni. M’ha agradat com has fet el paper de pare, crec
que ets un gran home, espero que llegeixis algun dia la meva carta.
Atentament,
Javi
Doncel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)