Benvolgut Joan Margarit,
Intentaré reproduir una miqueta el que ha passat a l'aula quan hem llegit en veu alta la seva ràpida i inesperada resposta. Han quedat, em sembla, bastant perplexos. I al mateix temps s'han adonat del que potser intuïen: que la feina que han fet és important. I sobretot, han comprès que hi ha persones que valoren el que ells fan (de vegades no ho valoren prou). Penso que estan molt orgullosos de saber que podran dir els seus poemes en veu alta i al mateix temps per fi podran escoltar-lo a vostè de viva veu.
Abans de llegir la carta els he fet tres preguntes:
1- Creieu que Joan Margarit ens contestarà l'entrevista?
2- Creieu que haurà escoltat o llegit algun poema del nostre bloc?
3- Creieu que potser podria trobar temps per a nosaltres i venir a l'Institut?
Les respostes m'han fet veure que ho desitjaven força, però que no tenien clar que cap d'aquestes tres coses poguessin passar.I sembla, que al final és probable que passin totes tres coses!
En nom del meu alumnat i meu li volem donar les gràcies de tot cor. Aquest agraïment també és de part de tot el Claustre del Centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada