Malena Gil guanya el premi de prosa de Segon cicle (categoria G) del districte de Nou Barris! (hem trencat la malastrugança!)
Doble F i una P .
Vinc amb els ulls cremats. Cremats de veure tanta foscor
i tanta angúnia dins d’un cor tan petit. Fúria, fúria sento fúria, res més que
fúria dins meu. Petita, ingènua amb uns ulls grans i brillants com estels, uns
ulls que només veuen por. A dalt hi veu magnitud, a baix incertesa i a
l’horitzó la dolça però llunyana llibertat.
Ella està agafada a la mà de la seva mare i asseguda a
les cames del seu pare. El seu germà juga amb l’aigua mentre els pares criden
que no ho faci, que és perillosa. L’aigua, perillosa, qui ho havia de dir? Ella
comença a plorar: té fam, té fred i té por. Els pares no poden fer res, l’únic
que poden fer és donar-li la seva única joguina però no serveix de res. Ella té fam, té fred i té por. Tothom
s’espanta, tothom crida. Però tots saben què això és una ruleta russa i que
molts d’ells moriran. Tots tenen fam, tots tenen fred i tots tenen por. El seu
germà cau a l’aigua i s’està ofegant, ella innocentment pensa que és un joc i
vol anar amb ell. El seu pare es fica a l’aigua per ajudar-lo i li salva la
vida, però a canvi de la seva.
Han passat dies, han passat penes, han vist morts, han
passat fam, fred i por, però ja veuen la terra. Què bonica, oi? Allà està, la
dolça i ja propera llibertat! Allà veu amb els seus ulls brillants una nova
vida, amb noves joguines i nous parcs on jugar, amb nous amics i amigues, molta
diversió i... Espera, què passa? Per què hi ha una reixa enorme? Per què uns
homes alts i forts els prohibeixen el pas? Per què la seva mare la fica per un
forat i per què uns desconeguts la porten lluny de la seva família? Per què?
Potser sí que li ha canviat la vida, potser sí.
MALENA GIL 4 T ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada