SAMUEL BLAYA (IN MEMORIAM)
La meva malaltia
La meva malaltia
m’ha atacat el creixement
per això sóc baixet,
vaig passar
l’infància a l’hospital.
M’assemblo a l’Albert Casals.
Els amics que hi vaig fer
mai els vaig tornar a veure.
Un brot al cor
i al meu llit quasi mort.
Mai oblidaré per tot el que
vaig passar.
L’any passat de l’orella
em van operar,
però jo com que sóc prou
fort i valent,
la recuperació va ser
en un no-res,
però ara com que ja estic bé,
vaig a l’escola i
visc el present!
El cel de
l'àvia Montserrat
La meva àvia
és molt bonica,
me'n recordo
d'ella quan em feia el menjar,
jugàvem a la
sopa de lletres,
me'n recordo
de la seva lletra,
mai oblidaré
aquells dies que ens ho passàvem bé!
Quan anàvem
a comprar, quan em portava una sorpresa,
quan
m'abraçava, quan em feia petons,
quan em feia
la llista de la compra.
Ella no hi
és, se'n va haver d'anar.
Al meu cor
sempre hi serà.
Quan jo vagi
al cel
tot això,
tornarà a passar.
Si voleu escoltar els poemes que va escriure i recitar el Samuel Blaya a l'Ateneu Barcelonès quan feia 3r d'ESO (2013):
http://poetesalesaules.blogspot.com.es/2013/
Estem tranquils i tranquil·les, Samuel, sabem que ets al cel de l'àvia Montserrat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada