dijous, 28 de gener de 2016

Carles Hac Mor


Carles Hac Viu!!!!!!!!!!!!!!!


L’escriptor Carles Hernández i Mor, més conegut amb el nom artístic Carles Hac Mor s’ha mort a setanta-sis anys. Autodefinit com a ‘infrapoeta’, va començar a conrear gèneres d’invenció personal a partir de la dècada del 1970, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí, a través d’una quarantena de llibres de poemes, assaigs, antinovel·les, obres de teatre, guions i videocreacions. 

Amb aquest joc de paraules (CARLES HAC VIU), que ahir corria per la xarxa, iniciem el nostre particular antihomenatge (o millor dit: infrahomenatge?) a Carles Hac Mor. 



 ALUMNAT DE 1R B: Jordi Barnús, Dalila, Patricio, Ricardo, Àlex, Raül Rufo, Dani Garcia. 
 







Poemes de colors escrits en papers de colors...












 POEMES QUE L'ALUMNAT DE 1R D'ESO HA TRIAT:

POEMA HAC


Aquest poema
no vol dir res,
i tanmateix
ja ha dit massa.






ESGRIMA


L’art i la poesia maten
la informació, que mata
la poesia, la qual és
morta per l’art, mort al seu torn
pel crític; i l’apuntador,
l’historiador, mentrestant,
ha estat occit per la Història
al carrer, davant un museu,
i enterrat a la biblio-
teca, taca, toca i mata!






 
LA VERITAT DE LA NO-VERITAT  

                    Si l'u és, l'u no és. 
                     Parmènides / Emanuele Severino  


Aquest poema 
es nega a si mateix 
i per això mateix 
s'autoafirma, 
i, en autoafirmar-se, 
nega així mateix 
qualsevol afirmació 
externa a la seva 
negació radical: sí. 
 






hi ha un diari sota l'estora
                                   (2000)

SARGANTANA QUE S'ACOSTA
Rebaixat amb una eina de tall
                    HOSTESSA QUE BAIXA DEL CEL
                                    nosaltres
l'idearem parapetat rere restes
                    QUE CAMPI PERTOT
                                    que no signifiquen res
que més aviat deterioren
                    I LI FAN CANTUSSEJAR
                                     empolistrats baixaven
cap a plaça
                    NO S'ESDEVÉ FELIÇMENT
                                     que alteren la divisa
rere el temps en l'espai.














NO HI PENSIS MÉS

                                                           Per a n’Eugenio Tisselli

oh com ressonen els tambors
m’embriaguen les flors
cal que em porti humanament
veig molt lluny Cuacuauhtzin
el blau del cel fa goig
rere les branques les muntanyes
ah com se senten els crits
giro i giro al voltant de les flors de guerra
quiyananquilia in coyolyantototl
les papallones fan dibuixos
oh com ressonen els tambors
o aic in xopan niquichihua

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada