dimarts, 24 de març de 2015

ESTIMADA MARE



Estimada mare


Encara recordo quan et veia i t’abraçava,
Quan queia, plorava i tu m’aixecaves.
Quan semblava que ja tot s’acabava,
I tu em demostraves que allò encara durava.

Perquè si he arribat fins aquí és gràcies a tu,
Perquè el meu concepte de vida seria inoportú,
Perquè el  món que jo veuria estaria totalment nu,
Perquè jo sense tu, no sóc ningú.

Sé que ets la més forta de totes,
I que em fas creure que mai no t’esgotes.
I sé també que el meu millor moment del dia
És quan véns de treballar amb la teva alegria.

No oblidis que ets el meu gran tresor,
I que la teva presència no la compra
Ni el més car or.

I tampoc t’oblidis que la vida que tinc al davant
Mai no em serà suficient
Per donar-te les gràcies com cal.

Nabila Zafri de 4t d'ESO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada