divendres, 13 de juny del 2014

L'art de la persuasió!

Aquestes són algunes de les cartes que hem enviat a l'Albert Casals!

Objectiu: que vingui a visitar-nos, entre viatge i viatge, al nostre institut!


CARTA A L’ALBERT CASALS:

 Hola, Albert!
 
 Si t’envio aquesta carta és perquè  el teu llibre i la teva persona em fascinen!
Ets un noi que tot ja ho tens organitzat ,en definitiva, que  saps els teus objectius.
El teu llibre és increïble, m’he  sentit com si viatgés al teu costat , és increïble el que es pot fer fora de casa.

Sempre somrius en tots el moments, fins i tot quan està malalt.

M’encanta la teva gran opinió sobre ta teva cadira de rodes i tens tota la raó del món porta cadira de rodes és com portar ulleres o portar crosses. Com en el teu documental quan puges 700 i pico escales (esglaons) de la muralla xinesa. És impressionant , quan vaig veure que deixaves la cadira, i començaves a pujar esglaons, em vaig quedar parat i vaig pensar: aquest paio estar boig!

I m’encanta el teu nou invent: el cadiraestop . I quan arribes a aconseguir que els policies parin a cotxes per portar-te. 

Albert ara et parlo de tu a tu, m’agradaria que poguessis vindre al meu institut ja que per a mi ets un (GRAN)...


El meu institut: IES FLOS I CALCAT
Et dono una abraçada  molt forta i que segueixis gaudint de la teva vida com ho fas ara al (MÀXIM).

Atentament,

MARC CABELLO SIMÓN


Estimat Albert,

Doncs per començar suposo que començaré dient la raó d’aquesta carta la qual és, la gran possibilitat que puguis vindre al nostre institut el Flos i calcat. Però només ens queda una setmana de curs i amb excursions pel mig fent nosa, això no val, si no pots vindre aviat molt dels companys a els quals els ha agradat tantíssim el teu llibre,no et podran conèixer, perquè l’any que ve hi ha molts companys que ja no  seran a l’institut, pobres es quedarien tan xafats. Això no és pot consentir. Quina pena!

M’agradaria dir moltes coses, així que començo per la primera raó per la qual has de vindre , i és que tenim un munt de preguntes a fer-te i és molt dolent per a la salut quedar-se amb el dubte, pot arribar a causar problemes molt greus.

A més molts voldríem preguntar-te com se t’ocorrien  sortides tan bones al llarg de tot el llibre, com el per exemple un moment que m’ha fer molta gràcia:
Un problema més per no poder dormir “els takahiros borratxos” .

Això i moltes coses més són genials i m`ha fet una gràcia immensa.

Així que per acabar aquesta volia posar un missatge subliminal a veure si també funciona a les cartes (has de vindre a l’ institut Flos i Calcat, molt aviat).

Com que tu ets tossut per aconseguir tot el que et proposes doncs jo ho sóc més per aconseguir que vinguis al nostre institut, perquè la majoria de nosaltres mira que en som de tossuts,  som molt perseverants per aquestes coses  així que vine sisplau, sisplau, sisplau eh!!!

Gràcies per la teva atenció al llegir aquesta carta tan pesada i pesada:

Atentament,

 Ana Yolanda Pedrosa




Estimat Albert,

Voldria dir-te que he llegit el teu llibre i que m’ha agradat moltíssim, perquè m’ha ensenyat moltes coses i m’ha fet obrir els ulls i el cor.

He vist que ets una persona impressionant amb un somriure que mai et treus de la cara  i per això em faria molta il·lusió conèixer-te al igual que als meus companys. Ens agradaria molt que poguessis venir aquest curs perquè el curs següent molts de nosaltres no hi serem ja que fem quart.
Sisplau fes- nos el favor de poder venir aquest curs perquè si no serà una decepció  per a molts dels meus companys.

Gràcies per llegir la meva carta.

Atentament,

Yasmina Rifi



Carta per Albert Casals

M’agradaria molt que vinguessis al nostre institut per poder contar-nos coses sobre el teu viatge, i coses que van passar per els països on vas viatjar, i on vas anar fa poc.
Hem llegit el teu llibre a classe, on expliques els viatges que vas fer quant tenies 15 anys, són molt fantàstics. També hem vist el teu documental que vas fer quant viatjaves , són coses que demostra   que si vols, pots.
Els nostres companys també opinen el mateix  que jo i estan contentíssims perquè sabem que vols venir. Però vindràs aquests dies?

Junior Santiago




CARTA PER A ALBERT CASALS
Bon dia, Albert,

Volia dir-te que el teu llibre me ha agradat molt, ha sigut un llibre molt interessant de llegir, també volia dir-te que ets una persona molt forta, que no tens por a res i fas tot el que t’agrada.

El teu llibre “Món Petit” m’ha agradat molt, ha sigut molt interessant i també m’ha quedat clar que pots viatjar sense diners, espero que vinguis al nostre institut IES FLOS I CALCAT, i que responguis la carta.
  
Atentament,

Carlos Aldecoa 





Bon dia, estimat Albert,

Et donem les gràcies per tot el que fas,  per la manera de portar el dia a dia, per com te’n surts.

Et comunico que el teu llibre, ens ha agradat molt, ja que està tan ben fet que ens hem enganxat moltíssim i ens hem quedat amb ganes de més, de saber-ne més dels teus  viatges, de com vius el dia a dia i de com t’ ho fas per veure tan positivament aquesta vida amb les dificultats que hi ha.

I finalment, hem arribat a la conclusió tots els companys, que estaríem orgullosos que assistissis a la nostra escola i compartir les teves experiències amb nosaltres. 

Moltes gràcies.

Atentament,

Walter Moreno



Estimat Albert,

Sóc un noi que estudia 4t d’Eso i t’escric perquè sóc un gran admirador (per no dir fanàtic) teu.  He vist el documental i he llegit el teu llibre, segons els quals m’he adonat que t’agrada viatjar. I he pensat, si tant t’agrada viatjar, podries  “viatjar”  al nostre institut? 

Som molts els qui et seguim i ens agradaria que ens visitessis aquesta setmana, o la pròxima, si et va bé! 

El teu admirador, 

 Egor Sukhodolov


Hola, Albert,

Em dic Roser Domènech i sóc professora d’un institut de Barcelona que es diu Flos i Calcat. T’escric perquè ja fa temps que vaig prendre la decisió de passar el documental: Món petit. Els alumnes es van entusiasmar tant que vam decidir llegir el teu primer llibre: Un món sobre rodes. 

Per fi alguns dels meus alumnes han trobat plaer en la lectura a través d’un llibre que els parla amb paraules senzilles, vivències intenses i una generositat sense fi: de la vida, la llibertat i sobretot , de la felicitat de cadascú porta a dintre, lligada, és clar, al reconeixement de la “voluntat interior”.

No tinc paraules per expressar la il·lusió que els faria als meus alumnes que tu vinguessis al nostre institut. I és per això que m’he decidit a escriure’t. Però, aquí, el que és important són les reflexions i els sentiments que has suscitat amb la teva manera de viure i de pensar. És per això que t’adjunto les seves cartes, algunes cartes, perquè el documental l’hem vist des de Segon fins a Batxillerat i aquí només t’envio les cartes d’un petit grup de Quart d’ESO.

Afectuosament,

Roser D.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada