OMAR JERARI SE'N VA DE L'INSTITUT

Omar Jerari se'n va del nostre Institut després de Nadal. El trobarem a faltar.

Aquests són alguns dels poemes que ell ha escrit i que ens acompanyen:

La meva cosina vivia al Marroc

però jo no la vaig conèixer fins al juliol,

una nit plujosa vam estar tota la família junts

fins que vam sentir un crit atemorit

ens vam aixecar i vam anar fins a l’habitació

 on dormia la meva cosina

i vam trobar una nena malferida.

Suposo que ara està en un lloc millor

i ens transmet moltes benediccions.

Omar Jerari

La meva mare és important

i a la vegada fascinant,

a vegades em crida

i també m’exigeix disciplina.

Espero que mai envelleixi

perquè sense ella no tindria amor.

Omar Jerari

Els podeu escoltar de la seva pròpia veu en aquest bloc: DIEM ELS NOSTRES POEMES o bé a l'enllaç següent: 

http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2190481632697108365#editor/target=post;postID=8289299495169602869