Aquí teniu els escrits i reflexions que els alumnes de 4t han realitzat després de viure aquesta experiència extraordinària ( llegiu-les totes, val la pena, ja que tots i totes aporten alguna cosa que els altres no havíem ni escrit...ni pensat...):
Valoració de la visita de l’Albert
Casals
Crec que la visita va ser molt agradable perquè de
sobte estàvem a classe i va aparèixer la Pamela cridant:
-L’Albert, és a baix, a baix!
Doncs a classe va entrar una emoció generalitzada.
A mi em van agradar molt totes les aventures i
experiències que ens va explicar, perquè eren molt però que molt interessants.
Per a mi el millor de tot va ser que ho responia tot d’una manera que la
majoria de nosaltres mai ho faríem. A més ens va explicar de primera mà con
canvien els costums socials d’un continent a un altre, com canvia el
comportament de les persones en general perquè no desconfien tant dels estranys
i fins i tot el volen ajudar de seguida que poden.
Encara em va sorprendre més que ens expliqués que ha
estat a lloc on la societat encara és més rígida i desconfiada que la nostra, i
mira que això ja sembla molt difícil!
En definitiva, va ser una visita molt bona perquè
vaig aprendre algunes coses noves i alhora no era gens avorrit.
Ana Yolanda
Pedrosa Maceas
VISITA A L’ INSTITUT
L’Albert Casals va vindre dijous passat
al nostre institut, va ser una sorpresa per a nosaltres, perquè no sabíem si
vindria aquest any o l’any que ve.
Al vindre al nostre institut ha sigut
una cosa fantàstica, m’ha fet pensar i decidir i fer moltes a l’hora de veure
els seus vídeos i parlar amb ell.
Ha après que no hem de tenir por de res,
i si vols alguna cosa hauràs de lluitar per a aconseguir-la.
En definitiva, penso que l’Albert és una
persona molt forta i amb valors i que ha sigut increïble conèixer-lo de persona
a persona.
Carlos Aldecoa
Valoració de la arribada de Albert Casals.
La valoració del que vam viure no té preu, només cal dir que tots els meus company estaven molts contents, amb la
arribada de Albert Casals al nostre institut. I no va arribar sol va venir amb
la seva millor amiga i companya de viatge. Ningú esperava aquesta sorpresa.
Albert ens explicava l
últim viatge que va fer . I també va respondre totes les preguntes que els
altres companys li fèiem. També va contar coses sobre les vegades que
ha estats en el perill de mort. I ens va explicar ‘’el felicisme ’’ , el que ell veia i el que pensava de la
vida. Em va agradar molt la seva visita
i les coses que en va contar o viscut, i les anècdotes dels seus viatges i les aventures que ha viscut.
Junior Santiago Saucedo.
Visita Albert Casals
L’Albert Casals i la seva amiga Andrea van vindre.
El dia de ahir va ser una experiència increïble.
Ja que la classe estava molt sorpresa perquè des de que
van començar a veure el documental i a llegir els seus llibres, ens vam adonar
perquè era un jove diferent, increïble i amb una personalitat fantàstica.
Podem dir que es
diferent perquè és una persona fora de la normalitat: el seu gran cor, el seu
positivisme, l’energia, i la seva gran sort.
Totes les idees
que tenia de la vida van canviar quan l’Albert va aparèixer a l’ institut, cada vegada que parlava canviava
les meves idees.
Jo l’admiro molt,
(és clar per aixecar-me del llit malalta i agafar força de no sé on, és que
tenia moltes ganes de veure’l) també em va agradar molt que digués que Colòmbia
era un dels seus països favorits, perquè jo sóc d’allà.
Definitivament va ser uns dels meus millors dies. També
tot això és gràcies a la professora Roser.
Perquè si no fos
per ella tot això no hauria pogut fer-se realitat.
Valentina Morales 4rt.
Albert Casals
La visita de l’Albert al centre ha sigut molt inesperada...
A mi em va saber molt de greu perquè just aquell dia jo
no era a l’institut i tenia unes ganes increïbles de conèixer l’Albert.
Encara així vaig fer to el possible per anar-hi, veure’l i
poder parlar amb ell.
Quan vaig entrar per la porta i el vaig veure allà assegut,
quasi no podia respirar de l’emoció, no m’ho podia creure, era l’Albert Casals
i en persona!
De seguida em va encomanar aquell somriure que sempre porta a
la cara i que il·luminava tota la sala amb la seva felicitat.
L’Albert ens va explicar les seves aventures i a més a més
ens ha fet viure-les. M’ha obert els ulls i m’ha fet tenir un altre imatge
diferent del que és la vida, que no tot es negatiu si nosaltres no volem que ho
sigui, m’ha ensenyat a ser jo mateixa i fer el que jo penso que em farà feliç i
el més important, que no em calen diners per aconseguir-ho.
No tinc paraules per descriure aquell dia, només sé que va
ser perfecte perquè vaig conèixer a una persona especial i FELIÇ, ja que en queden poques.
Com m’agradaria tornar enrere i viure aquella magnífica
experiència, altra vegada.
Yasmina Rifi
Visita a l’ institut d’Albert Casals
L’Albert amb la seva presència a l’ institut ens va ensenyar a comprendre
altres cultures i maneres diferents de viure.
Ens va explicar que a altres zones exteriors a occident la gent és més
oberta i mes caritativa.
Després vam preguntar com podia viatjar sense diners, i ell ens va
respondre: “Amb la generositat de la
gent”.
En conclusió, jo crec que L’Albert és un bon model de vida però hi ha parts
d’ ell que no m’agraden per exemple que esquivi les obligacions.
David Piquer
Viñe
VALORACIÓ DE L’ALBERT
CASALS
Jo no vaig ser-hi quan l’Albert Casals va vindre l’
institut.
M’han dit que va vindre a penúltima hora de classe.
La Pamela l’havia vist arribar, quan estava anant al lavabo,
va venir corrents a la classe a dir-li a la professora que l’Albert era aquí.
Tots van baixar a la peixera , van estar preguntar-li moltes
preguntes.
I quan van preguntar-li perquè havia vingut avui, va
respondre que estava plovent i estava al parc i va decidir visitar-nos. Ni ell
sabia que vindria.
Els alumnes que estaven a la peixera, estaven molt contents
de que havia vingut.
Els va sorprendre a tots, fins i tot als professors, que no
van tenir la càmera a mà per gravar-ho.
OMAR DELGADO
L’ arribada de l’Albert
Després de llegir el
llibre i veure el documental tenia moltes ganes de conèixer a l’Albert. I quan
la Pamela ens va dir que estava parlant a sota de la nostra classe (va haver-hi
un curtcircuit i tot), va ser una sorpresa totalment inesperada!
Realment quan parlava
sentia una naturalitat tremenda en la seva manera d’expressar-se, es nota que
fa amics fàcilment. Tota la immensa classe de la Peixera estava “embovada”
escoltant les seves paraules. I em va agradar molt tot el que va dir.
És clar que al final
molta gent es volia quedar a parlar amb ell i vaig ser dels pocs afortunats que
el vam acompanyar a casa de la seva àvia (o millor dit, li vam portar nosaltres).
Pel camí em va explicar una bona tècnica per entrar a un event de manera
gratuïta, pot ser en el futur jo també sigui hippy!
Haik S.
El 29 de Juny del 2014 em
vaig llevar del llit sense saber que una persona coneguda i estudiada per
nosaltres vindria al col·legi.
Hores després va vindre la
Pamela del lavabo dient amb un somriure a la cara, “ Ha vingut l' Albert”. Tots
es van sorprendre jo el primer que vaig pensar es que no faríem matemàtiques.
Abans d’entrar a la peixera,
esperava a un noi de cabell blanc, sol, amb la cadira de rodes. En canvi era un
noi de cabells de diferents colors, que havia vingut amb una companya, estava a
sobre de la taula assegut.
Mentre anava explicant coses
fascinants que li han passat es va veure que és un noi normal i corrent com
nosaltres. Era simpàtic i sincer però m’hauria agradat debatre algunes coses de
les quals no estava completament d’acord.
Va ser emocionant i em va
donar un parell de consells per fer un viatge que tenia planejat des de fa un
temps.
Derek Muñoz.
Visita de
l’Albert Casals
Quan va vindre l’Albert Casals al nostre centre d’estudis, ningú s’ho
creia. Tots estàvem nerviosos per anar a veure’l.
Quan vam entrar a la peixera era ell, l’Albert Casals, ningú creia que era
ell de veritat ni jo tampoc. Va començar a parlar d’ell i de les coses que li
agradava fer. Després tots els alumnes quasi tots, van anar fent preguntes a
l’Albert i ell ens anava responent-les totes.
L’Albert és un noi molt alegre i graciós. Quan explicava alguna cosa sempre
reia i no va vindre sol va vindre amb la seva amiga que feia el mateix que
l’Albert.
Eddie Valencia
Jo vaig ser la primera persona que va veure l’Albert quan
va venir a l’ institut perquè el dijous jo vaig anar al lavabo i quan vaig
sortir vaig veure a l’Albert i em vaig
quedar tan sorpresa. Llavors vaig pujar corrents a l’aula dient:
¡L’ALBERT ´_ÉS AQUÍ! ¡L’ALBERT ÉS AQUÍ! , tots ens vam posar molt feliços perquè
teníem molta il·lusió que vingués.
Quan ja ens van portar a veure’l, l’Albert em va semblar un noi molt lluitador i
molt apassionat pel que fa i això és molt bonic.
Parlar amb ell m’
ha agradat molt, quan el parla et quedes impressionat amb les coses que et diu,
també és un noi molt alegre que sempre està somrient i quan estàs amb ell
t’encomana la seva felicitat i no pares
de riure.
Per a mi és un exemple de vida, perquè veure que un noi
amb la seva cadira de rodes fa coses tan increïbles, recórrer el món sense cap
preocupació no té preu.
L’Albert és un lluitador perquè lluita per ser feliç i per
fer el que el fa feliç, això és una gran motivació perquè et fa reflexionar en
molts sentits i et demostra que el camí a la felicitat és fer sempre el que et
fa feliç sense que t’ importi el que et diguin els altres.
Quan anàvem a casa de la seva àvia he parlat amb ell i m’he
adonat que és un noi molt bo i té un cor gegant, em va sorprendre veure com hi
ha gent tan feliç fent el que realment vol.
M’ ha transmès una gran motivació i estic molt feliç de
haver-lo conegut.
Pamela Hermosa
Valoració de la visita de l’Albert
Casals
El dijous passat va venir
l’Albert Casals. Va venir amb una noia Andrea que també viatjava sola, però no
anava amb cadira de rodes i tampoc tenir suport de la família com l’Albert
i estava feliç. Va ser interessant la
xerrada. Perquè tots volíem que vingués al nostre centre. Ens va explicar les seves aventures, les seves
experiències. Però va ser més divertit que llegint el llibre o sigui que vam
disfrutar més. També vam fer algunes preguntes que llegint el llibre no podíem
saber. El més important va ser que ens insistia a fer allò que ens aporti
alegria, tal com deia en el llibre. I mai rendir-se sinó lluitar per la teva
felicitat.
Sumra Matloob
VALORACIÓ
DE LA VISITA DE L’ALBERT CASALS
Des del meu punt de vista jo crec que la
visita de l’Albert Casals al nostre institut ha sigut molt emocionant, perquè llegint
els seus llibres ens hem endinsat tant en les seves aventures, i a més a més desitjàvem
molt que vingués ell mateix per explicar-nos-ho en persona.
També ens ha demostrat que ell no és de
les persones que per exemple treu una pel·lícula o un llibre i es torna famós i
llavors ja no fa cas a ningú i es creu molt important. Més aviat ell ens ha
demostrat tot el contrari, que és una persona molt humil, que tan sols volia
fer saber la seva experiència pel món sense ajuda de ningú.
També ens ha demostrat que per sobre de
tot hi ha la teva felicitat i que no per ser discapacitat o per tenir una malatia no pots ser feliç, que tot depèn d’un mateix o d’una mateixa.
Melany
Martínez
La
Xerrada d'Albert Casals
La xerrada de l'Albert va estar molt bé perquè va
explicar moltes coses del seus viatges, les seves experiències.
Em va impressionat molt el fet de viatjar amb tot el que
li ha passat des que va néixer. També el que trobo molt bé el que
va fer el seu pare, ajudar-lo per ser feliç, perquè molts pares en
les condicions que estar l'Albert no el deixarien sortir de casa o si
sortís aquella persona seria amb ells. Crec que és molt valent a
fer tal cosa amb les mirades de la gent, les seves preocupacions,
però por el ell tot això no li interessa, ja que ell fa tot el que
li agrada.
Em va sorprendre el canvi de que hi ha entre el
comportament de la gent d'altres països i la seva forma de pensar.
El que em va agradar moltíssim va ser totes les coses que va dir
sobre les seves anècdotes, el felicisme i també que tot podem fer
el que més ens agrada.
Cèlia Bové
VALORACIÓ DE LA VISITA DE L’ALBERT CASALS.
El primer que vaig pensar quan la meva companya de classe va tornar del
lavabo el dijous 29 i va començar a cridar “l’Albert Casals és a la primera
planta!” i tot seguit, es va asseure al meu costat i em va mirar rient, va ser
un “que mentidera ets”. Però no! Ell realment estava al nostre institut, i
després que la nostra tutora ens informés de que era veritat, vaig agafar el
mòbil d'amagat i vaig escriure a la Yasmina (més que res per fer-li
enveja) “l’Albert és aquí i tu no, ha!”.
Sabia que l’Albert no era una persona com les altres. Em va alegrar moltíssim
que accedís a venir per explicar-nos les seves anècdotes, històries i
experiències. Les explicacions que va donar-nos sobre el seu punt de vista amb
relació a la vida i el que és la felicitat de debò, van ajudar a adonar-me que
haig de fer tot el que estigui a les meves mans per aconseguir el que vull i
més desitjo.
Les seves paraules i com ho explicava tot va fer que m’adonés que el món no
és tan dolent com sempre ho fan veure a les pel·lícules i al teu voltant, al
contrari, veig que encara que la nostra societat canviï constantment, sempre
quedaran coses les quals valgui la pena viure i relacionar-se amb els altres.
Crec que el millor que va passar aquell dia a part de la seva visita, va
ser que després de la xerrada, ens vam quedar més temps amb ell, fent
fotografies i parlant, com si fóssim amics de tota la vida, quan només ens
coneixíem de dues hores. El camí va ser emocionant, ple de converses que van
ser gracioses, consells per part seva per no pagar... Vam descobrir que
l’Albert no és només un noi que viatja sol i sense diners, és també una persona
molt oberta, simpàtica i que té un amor a la vida que quasi ningú té ara. Fins i tot
vaig quedar amb ell d’escriure-li quan anés al Salón del Manga per veure’ns
allà mateix!
Andrea Vallespí.
Valoració de la visita
imprevista de l’Albert Casals al Flos i Calcat.
La visita que ens va fer l’Albert Casals al nostre centre va
ser molt impressionant ja que no sabíem que vindria i ens va agafar de
sorpresa.
Em va agradar molt perquè va explicar els seus viatges i el
vam poder veure en persona. La seva amiga Andrea, va venir també, i ens va
explicar els seus problemes amb els pares que té i quin país li agradava més
per poder viure. Després de la xerrada que ens va fer sobre el felicisme he
tingut algunes coses més clares que
abans.
Em va agradar molt
poder escoltar els seus viatges en persona i que hagués vingut aquí.
Adriana Ayala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada