POETES A LES AULES EN ACCIÓ!

Ens tornem a presentar a POESIA EN ACCIÓ: un projecte amb ànima!

VOLEU LLEGIR ELS NOSTRES POEMES ?

UNA NIT

Una nit, una tarda.

Una primavera sense tu.

Un segon sense tu

Es converteix en una eternitat.

Una nit, una tarda.

Arriba l’estiu, records càlids.

El matí és trist, pintat de negre.

Una nit d’eternitat.

Hem passat moments molt junts.

He passat molt temps sense tu.

Però convertiré la nit en dia.

Un dia ple d’eternitat.

Dylan Guirán

2n d’ESO

Baixa una miqueta

Fa uns anys em vas deixar,

al cel te'n vas anar.

La tristesa va arribar.

Si us plau, torna a baixar.

Sempre ets en mi,

sempre et reso quan me’n vaig a dormir.

Sé que tu ens cuidaràs

a mi i al meu germà.

Baixa una miqueta,

allà, estàs molt amunt;

baixa una miqueta,

encara que siguin dos minuts.

Un home tan honest,

amb un cor tan gegant,

explica’m per què tu,

i no els que volen fer el mal!

Baixa una miqueta,

jo no puc pujar.

Baixa una miqueta,

anem junts a jugar.

Jo sé que ets present.

Prepara una bona estada, que jo sé que ens retrobarem.

Quan juga el nostre equip,

jo et sento al meu costat.

A part d’avi, eres la meva millor amistat.

JAVIER  ESTEVEZ    3R ESO 

NO VULL

No vull estimar en secret,

plorar en secret,

cantar en secret.

No vull

que em tapin la boca

quan dic: “NO VULL”.

No vull

que hi hagi fred a les cases,

que hi hagi por als carrers,

que hi hagi ràbia als ulls.

No vull

ni que els petons es paguin,

ni que la sang es vengui,

ni que es compri la brisa.

Dalila Senadjki

4T d’ESO

L’espectacle ha de continuar

No has de ser perfecte.

No has de ser Déu.

Només has de comprendre que has d’alçar la veu.

I les meves decisions

són els meus titelles,

he de moure els dits

perquè ballin per a mi.

A més, la vida es podria comptar

amb quatre dits de la mà,

on cadascun representés

un dels teus moments:

1. Neixes tu.

2. El teu món es fa preciós.

3. Comença la tragèdia.

4. Es tanca el teu teatre.

Però encara que la vida s’acabi,

sempre has de recordar

que, encara que tot se’n vagi,

l’espectacle ha de continuar.

Sergi Castillo

4t d’ESO

La pèrdua

Vaig ser mar, ofegada en les teves llàgrimes.

Vaig ser pedres, perdudes en les teves muntanyes.

Vaig ser aire, trobat en els teus sospirs.

Vaig ser sorra, que torna sempre,

sempre a les teves dunes.

Vaig ser, perquè potser ja no sóc.

Vaig tornar sense ofegar-me, vaig aprendre a nedar.

Vaig tornar sense perdre'm, vaig aprendre a trobar-me.

Vaig tornar sense el teu sospir, vaig aprendre a ser el meu.

Vaig tornar, però vaig tornar sense tu.

Llàstima la meva, no adonar-me abans

que, ara que he tornat,

sóc tot el que no vaig ser.

Llàstima la meva, no adonar-me abans

que, ara que he tornat,

sóc tot el que havia set.

Quina llàstima la teva,

me'n vaig anar sense res,

i vaig tornar sense tot.

Safaa Harmach

4t d’ESO

Res és etern...

Vaig comprendre

que la vida se l'emportava el vent

i que els records se'ls emportava el temps.

Tot i així no vaig tenir el valor

per dir-te: "fes-me l'últim petó".

Ara, els records que em feien somriure marxen amb tu,

i totes les nits somio quan érem feliços junts.

Vaig plorar nit i dia,

però vaig comprendre que amb el pas del temps, tornaria a somriure.

Marta Pastor

2n de BTX

L'efecte papallona

La petita papallona, quan balla, fa por.

Ella altera, ella embrolla.

L'escoltes des de l'infinit,

ella sola trontolla. Un camí directe,

un petit caos definit.

És l'atzar determinat,

uns fractals naturals,

una petita variació

en les condicions inicials.

No et sembla màgic?

No et sembla preciós?

Com una petita papallona,

pot canviar el món?

Malena Gil

2n de BTX

Existència

Mare, a vegades tinc enveja,

enveja de tu. Però no només això.

Estic confosa perquè estic vivint

un futur que tu hauries d'haver viscut.

Mare, a vegades estic contenta

perquè sé que hi ha móns paral·lels,

allò que anomenem cel i infern.

i tu t'has guanyat el cel sencer.

Mare, sóc d'aquelles persones que enyoren

molt quan estimen.

Sóc d'aquelles que no obliden.

Per a mi, tu segueixes viva.

Vius en la meva memòria

i podria dir que:

només es mor quan s'oblida.

I jo no t'he oblidat.

Marcia Aguayo López

2n BTX

    Tu

Buscant un poema

et vaig trobar a tu,

amagada entre paraules.

Intentant encaixar en qualsevol espai lliure.

Tu eres l'última peça

del meu trencaclosques.

La clau de tot.

Però tu volies ser lliure

i et vaig deixar marxar.

Pablo Pérez

1r BTX

Sentiments desordenats

Com un llit sense llençol.

Tot de color gris, menys

una escletxa on penetra

un raig de sol,

il·luminant el petit tros

on habita

l’esperança.

Youssef Aitichou

2n BTX