dilluns, 27 de maig del 2019
VINCLES A LES AULES!
La Montserrat i el Ricard ens van visitar per tal d'explicar-nos el projecte: Vincles. Un projecte amb cor i ànima! Un projecte dissenyat per persones que cuiden les persones!
http://ajuntament.barcelona.cat/vinclesbcn/ca/vincles-bcn
QUÈ ÉS VINCLES?
Viure i compartir amb la Gent Gran,
Il·lusions, diàleg i ventall de trobades
Novament encoratja l’esperit,
Cultivant amistats i troballes.
La tasca de vosaltres, junt al grup de dinamitzadors,
És un caliu, que agraïm des de l’ànima,
Sent la vellesa reconeguda i acaronada!!Magnífic poema de la Lídia Grau, usuària de Vincles.
REFLEXIONS DEL NOSTRE ALUMNAT DESPRÉS DE CONÈIXER-LOS:
" Crec que sou unes persones molt valentes; i sou un gran exemple perquè no us rendiu. Sou, també, una gran font d'inspiració"
Dani Martínez
"És increïble veure com la gent gran té més ganes i il·lusió de viure que molts adolescents que conec"
Dafne de la Cruz
I nosaltres els vam explicar el nostre projecte: Poetes a les aules! També els vam ensenyar com entrar al bloc per tal de llegir els nostres poemes!
SEGUIM ! VISCA LA POESIA!
dijous, 9 de maig del 2019
divendres, 3 de maig del 2019
POETES A LES AULES EN ACCIÓ!
Ens tornem a presentar a POESIA EN ACCIÓ: un projecte amb ànima!
VOLEU LLEGIR ELS NOSTRES POEMES ?
VOLEU LLEGIR ELS NOSTRES POEMES ?
UNA NIT
Una nit, una tarda.
Una primavera sense tu.
Un segon sense tu
Es converteix en una
eternitat.
Una nit, una tarda.
Arriba l’estiu, records
càlids.
El matí és trist,
pintat de negre.
Una nit d’eternitat.
Hem passat moments molt
junts.
He passat molt temps
sense tu.
Però convertiré la nit
en dia.
Un dia ple d’eternitat.
Dylan Guirán
2n d’ESO
Baixa una miqueta
Fa uns anys em vas deixar,
al cel te'n vas anar.
La tristesa va arribar.
Si us plau, torna a baixar.
Sempre ets en mi,
sempre et reso quan me’n vaig a dormir.
Sé que tu ens cuidaràs
a mi i al meu germà.
Baixa una miqueta,
allà, estàs molt amunt;
baixa una miqueta,
encara que siguin dos minuts.
Un home tan honest,
amb un cor tan gegant,
explica’m per què tu,
i no els que volen fer el mal!
Baixa una miqueta,
jo no puc pujar.
Baixa una miqueta,
anem junts a jugar.
Jo sé que ets present.
Prepara una bona estada, que jo sé que ens retrobarem.
Quan juga el nostre equip,
jo et sento al meu costat.
A part d’avi, eres la meva millor amistat.
JAVIER ESTEVEZ 3R
ESO
NO VULL
No vull estimar en
secret,
plorar en secret,
cantar en secret.
No vull
que em tapin la boca
quan dic: “NO VULL”.
No vull
que hi hagi fred a les
cases,
que hi hagi por als
carrers,
que hi hagi ràbia als
ulls.
No vull
ni que els petons es
paguin,
ni que la sang es
vengui,
ni que es compri la
brisa.
Dalila Senadjki
4T d’ESO
L’espectacle ha de
continuar
No has de ser perfecte.
No has de ser Déu.
Només has de comprendre que has d’alçar la veu.
I les meves decisions
són els meus titelles,
he de moure els dits
perquè ballin per a mi.
A més, la vida es podria comptar
amb quatre dits de la mà,
on cadascun representés
un dels teus moments:
1. Neixes tu.
2. El teu món es fa preciós.
3. Comença la tragèdia.
4. Es tanca el teu teatre.
Però encara que la vida s’acabi,
sempre has de recordar
que, encara que tot se’n vagi,
l’espectacle ha de continuar.
Sergi Castillo
4t d’ESO
La pèrdua
Vaig ser mar, ofegada en les teves
llàgrimes.
Vaig ser pedres, perdudes en les teves
muntanyes.
Vaig ser aire, trobat en els teus
sospirs.
Vaig ser sorra, que torna sempre,
sempre a les teves dunes.
Vaig ser, perquè potser ja no sóc.
Vaig tornar sense ofegar-me, vaig
aprendre a nedar.
Vaig tornar sense perdre'm, vaig
aprendre a trobar-me.
Vaig tornar sense el teu sospir, vaig
aprendre a ser el meu.
Vaig tornar, però vaig tornar sense tu.
Llàstima la meva, no adonar-me abans
que, ara que he tornat,
sóc tot el que no vaig ser.
Llàstima la meva, no adonar-me abans
que, ara que he tornat,
sóc tot el que havia set.
Quina llàstima la teva,
me'n vaig anar sense res,
i vaig tornar sense tot.
Safaa Harmach
4t d’ESO
Res és etern...
Vaig comprendre
que la vida se l'emportava el vent
i que els records se'ls emportava el
temps.
Tot i així no vaig tenir el valor
per dir-te: "fes-me l'últim
petó".
Ara, els records que em feien somriure
marxen amb tu,
i totes les nits somio quan érem feliços
junts.
Vaig plorar nit i dia,
però vaig comprendre que amb el pas del
temps, tornaria a somriure.
Marta Pastor
2n de BTX
L'efecte papallona
La petita papallona, quan balla, fa por.
Ella altera, ella embrolla.
L'escoltes des de l'infinit,
ella sola trontolla. Un camí directe,
un petit caos definit.
És l'atzar determinat,
uns fractals naturals,
una petita variació
en les condicions inicials.
No et sembla màgic?
No et sembla preciós?
Com una petita papallona,
pot canviar el món?
Malena Gil
2n de BTX
Existència
Mare, a vegades tinc enveja,
enveja de tu. Però no només això.
Estic confosa perquè estic vivint
un futur que tu hauries d'haver viscut.
Mare, a vegades estic contenta
perquè sé que hi ha móns paral·lels,
allò que anomenem cel i infern.
i tu t'has guanyat el cel sencer.
Mare, sóc d'aquelles persones que
enyoren
molt quan estimen.
Sóc d'aquelles que no obliden.
Per a mi, tu segueixes viva.
Vius en la meva memòria
i podria dir que:
només es mor quan s'oblida.
I jo no t'he oblidat.
Marcia Aguayo López
2n BTX
Tu
Buscant un poema
et vaig trobar a tu,
amagada entre paraules.
Intentant encaixar en qualsevol espai
lliure.
Tu eres l'última peça
del meu trencaclosques.
La clau de tot.
Però tu volies ser lliure
i et vaig deixar marxar.
Pablo Pérez
1r BTX
Sentiments desordenats
Com un llit sense
llençol.
Tot de color gris,
menys
una escletxa on penetra
un raig de sol,
il·luminant el petit
tros
on habita
l’esperança.
Youssef Aitichou
2n BTX
Subscriure's a:
Missatges (Atom)