Carles Hac Mor

Carles Hac Viu!!!!!!!!!!!!!!!

L’escriptor Carles Hernández i Mor, més conegut amb el nom artístic Carles Hac Mor s’ha mort a setanta-sis anys. Autodefinit com a ‘infrapoeta’, va començar a conrear gèneres d’invenció personal a partir de la dècada del 1970, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí, a través d’una quarantena de llibres de poemes, assaigs, antinovel·les, obres de teatre, guions i videocreacions. 

Amb aquest joc de paraules (CARLES HAC VIU), que ahir corria per la xarxa, iniciem el nostre particular antihomenatge (o millor dit: infrahomenatge?) a Carles Hac Mor. 

 ALUMNAT DE 1R B: Jordi Barnús, Dalila, Patricio, Ricardo, Àlex, Raül Rufo, Dani Garcia. 
 

 

Poemes de colors escrits en papers de colors...

Ens deixem anar!!! Deixem volar les paraules!!

 POEMES QUE L'ALUMNAT DE 1R D'ESO HA TRIAT:

POEMA HAC


Aquest poema
no vol dir res,
i tanmateix
ja ha dit massa.

ESGRIMA


L’art i la poesia maten
la informació, que mata
la poesia, la qual és
morta per l’art, mort al seu torn
pel crític; i l’apuntador,
l’historiador, mentrestant,
ha estat occit per la Història
al carrer, davant un museu,
i enterrat a la biblio-
teca, taca, toca i mata!






 
LA VERITAT DE LA NO-VERITAT  

                    Si l'u és, l'u no és. 
                     Parmènides / Emanuele Severino  

Aquest poema 
es nega a si mateix 
i per això mateix 
s'autoafirma, 
i, en autoafirmar-se, 
nega així mateix 
qualsevol afirmació 
externa a la seva 
negació radical: sí. 
 





hi ha un diari sota l'estora
                                   (2000)

SARGANTANA QUE S'ACOSTA
Rebaixat amb una eina de tall
                    HOSTESSA QUE BAIXA DEL CEL
                                    nosaltres
l'idearem parapetat rere restes
                    QUE CAMPI PERTOT
                                    que no signifiquen res
que més aviat deterioren
                    I LI FAN CANTUSSEJAR
                                     empolistrats baixaven
cap a plaça
                    NO S'ESDEVÉ FELIÇMENT
                                     que alteren la divisa
rere el temps en l'espai.

NO HI PENSIS MÉS

                                                           Per a n’Eugenio Tisselli

oh com ressonen els tambors
m’embriaguen les flors
cal que em porti humanament
veig molt lluny Cuacuauhtzin
el blau del cel fa goig
rere les branques les muntanyes
ah com se senten els crits
giro i giro al voltant de les flors de guerra
quiyananquilia in coyolyantototl
les papallones fan dibuixos
oh com ressonen els tambors
o aic in xopan niquichihua

CASTELL DE PREMIS AL FLOS

CASTELL DE PREMIS: 6 DE 5 AMB FOLRE I MANILLES!!!!!

                                                  Guanyadors/res dels premis de Poesia en acció

LA VIDA

La vida ens ensenya que qui t’estima

t’ho demostra.

Que les coses fàcils

fàcilment se’n van.

Que no hi ha falta de temps,

sinó falta d’interès.

Que d'allò que els ulls no veuen,

el cor no en dol.

Que un “per sempre”

pot durar només un segon.

La vida em va dir: “seràs feliç

però primer et faré forta”.

Estefany Nicole Revollo
1R d'ESO

Estimada mare

Encara recordo quan et veia i t’abraçava,

Quan queia, plorava i tu m’aixecaves.

Quan semblava que ja tot s’acabava,

I tu em demostraves que allò encara durava.

Perquè si he arribat fins aquí és gràcies a tu,

Perquè el meu concepte de vida seria inoportú,

Perquè el  món que jo veuria estaria totalment nu,

Perquè jo sense tu, no sóc ningú.

Sé que ets la més forta de totes,

I que em fas creure que mai no t’esgotes.

I sé també que el meu millor moment del dia

És quan véns de treballar amb la teva alegria.

No oblidis que ets el meu gran tresor,

I que la teva presència no la compra

Ni el més car or.

I tampoc t’oblidis que la vida que tinc al davant

Mai no em serà suficient

Per donar-te les gràcies com cal.

Nabila Zafri de 4t d'ESO

L’adolescència

L’edat en què desapareix la innocència

i comences a demostrar indiferència.

Dia a dia

demostres més la teva rebel·lió.

Desitges tenir aventures

com un mariner en aigües pures.

Període de batalles dures

i de discussions absurdes.

Època de desconeixença

i de ganes de voler aprendre.

Quan tot comença

i tot et pot sorprendre.

Anton Tsytsulin

4t ESO

L`amistat

                       

L’amistat

és un sentiment

molt profund

i lluent. Amb

amics jugarem

            i una colla farem.            

              

            Marco López 1r ESO

           

La primavera

La primavera

té molts colors,

grocs i vermells

i no sé quins més...

Les flors surten

i la primavera arriba,

les flors surten

i la primavera

ha arribat.

Marco López 1r ESO

POT SER

Pot ser que sí,

pot ser que no.

El que intento fer ara

és ficar-me al teu cor.

Paola Martinez  1r ESO

"L'EBOBO VA NÉIXER TRES MESOS ABANS QUE JO"

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA

"EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA", una obra mestra de FRANK WEDEKIND. 

COMPANYIA DE TEATRE LES TRETZE FLORS

Es tracta d'una obra ambientada a l'Alemanya de finals del segle XIX. Un grup de joves estudiants comencen a fer-se preguntes sobre els misteris de la vida. Amb el naixement d'impulsos i sensacions noves, es plantegen per primer cop tot allò que els ha estat ocultat per una societat opressiva i reprimida. La sobreprotecció i les pressions de pares a fills per evitar el dolor i el sofriment a la vida, encara apropen més a aquests joves a un tràgic destí.

Una posada en escena dinàmica, enèrgica, vital!

                                                       Mayte Mesca
                                                                  (BBC FLOS)



EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA

''Despertar de Primavera'' és una creació que fou escrita fa més d'un segle. Frank Wedekind, el seu autor, va saber unir elements relacionats amb el taboo de la societat europea i crear una obra dramàtica que no perd el sentit contemporani. Gràcies a la combinació d'aquests elements el guió és original, interessant i actual.

Des d'un punt de vista pràctic, la interpretació és bastant bona i feta de manera natural, en gran part gràcies a la professora i a la dedicació dels joves actors. Des del punt de vista tècnic, l'obra presenta efectes estàndards, la il·luminació fa el seu paper i els efectes sonors són els adequats.

A nivell personal, vull destacar que la preparació i el treball s'ha dut a terme de manera problemàtica i dificultosa: el ritme de treball era dur i la incorporació de nous actors i actrius que l'any passat va obligar-nos canviar la tàctica de preparació de l'obra. La falta de temps era un dels problemes principals que vam trobar durant el curs teatral. Però, al cap i a la fi, el grup ha aconseguit sortir-se'n i representar una de les obres més votades de les jornades convocades.

Per acabar, voldria dir que ha estat una bona experiència, el treball era dur però va resultar gratificant tant per l'equip d'interpretació com per la majoria d'espectadors.

Aquesta és la crítica sencera! Bona nit!

EGOR SUKHODOLOV

DUES MALETES PLENES DE CÒMICS ARRIBEN A L'INSTITUT!!!!!!!!!!!!!!!!

El Servei Educatiu de Nou Barris ens ha cedit aquestes dues maletes plenes de còmics!!!!!!!!!!!!!!!!!

COMENÇA LA LECTURA!!!!!!  COMENÇA L'AVENTURA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

"Maria i jo"!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Còmic realitzat per  Maria Gallardo i Miguel Gallardo.
A classe vam veure el documental basat en aquest còmic i ens va entusiasmar! Éxtraordinari!

Aquest documental és una adaptació al cinema de la novel•la gràfica del mateix nom ”Maria i jo”, de Miguel Gallardo, que va ser guanyadora del Premi Nacional espanyol del Còmic 2008.

 És la historia del viatge del mateix Miguel Gallardo i la seva filla, Maria, a les Illes Canàries per passar unes vacances en un complex turístic de l’illa. Un escenari molt diferent i un lloc on no s’acostuma a veure cap pare sol que viatgi amb una filla que pateix autisme.

“Maria i jo” és un quadern de viatge en què s’han anotat, una per una, igual que les llistes que tant li agrada fer a la Maria, totes les coses, grans i petites, que omplen la vida diària dels Gallardo de vacances. El documental recull la manera peculiar de comunicar-se, les reaccions de les persones de l’entorn amb la Maria, els problemes de convivència que planteja el fet que encara sigui una nena entre ells dos, i amb la resta del món, que no sempre està disposat a acceptar persones que són una excepció en relació amb el concepte general de normalitat. I també les recompenses que els van acompanyant durant aquestes vacances diferents formen part de l’essència de la pel•lícula.

Si el voleu veure:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Maria-i-jo/video/3908110/