Aquests són els poemes que va escriure en Samuel Blaya per a la seva àvia que ja no hi és.
El cel de l'àvia Montserrat
La meva àvia és molt bonica,
me'n recordo d'ella quan em feia el menjar,
jugàvem a la sopa de lletres,
me'n recordo de la seva lletra,
mai oblidaré aquells dies que ens ho passàvem bé!
Quan anàvem a comprar, quan em portava una sorpresa,
quan m'abraçava, quan em feia petons,
quan em feia la llista de la compra.
Ella no hi és, se'n va haver d'anar.
Al meu cor sempre hi serà.
Quan jo vagi al cel
tot això, tornarà a passar.
Poema per a l'àvia
Ella es diu Montserrat, el seu nom mola bastant,
jo em dic Samuel i sóc el seu nét.
Estic molt orgullós d’ella i també ella de mi,
jo sóc el seu nét igual que ella és la meva àvia,
jo l' estimo molt, igual que ella a mi.
Quan la vaig conèixer tenia minuts de vida,
ella sense conèixer-me em va abraçar,
durant el temps de la meva vida va estar amb mi,
ella se'n va anar però al meu cor sempre es quedarà.
(Escolteu els poemes al mateix bloc, en el següent enllaç: http://poetesalesaules.blogspot.com.es/2012_10_01_archive.html
Des d'aquí volem dir al Samuel que llegirem el seus poemes dimarts, 9 d'abril, perquè els escolti en Joan Margarit i volem que quedi aquí escrit perquè quan el Samuel obri el bloc ho sàpiga i ho vegi. Ara està a l'hospital i esperem que ben aviat es torni a trobar bé. El poema el llegirà el José Ramírez.
Ànims Samuel! Et trobem a faltar!